El Municipi
Història i patrimoni
Introducció
El poble té un municipi propi i està orientat cap al migdia, ocupant la falda sud d’un turó on antigament hi havia el castell.
Els conreus són bàsicament de secà: oliveres, ametllers, vinyes i cereals. Complementen l’activitat agrícola les explotacions ramaderes d’aus, bestiar porcí, oví i boví.
El paisatge és una barreja de bosc i terres cultivades. Els bancals de pedra salven els desnivells del terreny accidentat per aprofitar-ne la terra. Les roques donen una nota singular i hi són presents en tota la zona. Els arbres, les plantes i les flors donen un ampli ventall de tonalitats al paisatge segons l’època de l’any. Els boscos són de pins i alzines i en el sotabosc dominen els matolls i garrics.
A la part baixa del poble hi trobem les instal·lacions lúdiques de la Societat Recreativa del poble: la piscina, el parc d’esbarjo, el cafè, la pista de ball i la pista poliesportiva.
Història
El nom del poble ve de la composició de les paraules oms, nom dels arbrers predominants durant l’edat mitjana (en llatí Ulmellis), i que encara avui es poden trobar, i el nom femení Gaia, de la noble Gaia de Cervera, de la família vescomtal de Bas.
Gaia de Cervera era filla de Ponç de Cervera i d’Almondis, vescomtes de Bas des de 1137 fins el 1154. La història d’amor d’aquesta parella fou pròpia d’una novel·la. L’any 1147, Ponç va raptar del palau comtal de Barcelona la princesa Almondis, germana del comte rei Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi contra la voluntat del sobirà, encara que no contra la voluntat de la princesa. En 1148, el comte rei va acabar perdonant el vescomte i va sancionar els fets consumats a canvi de la cessió de Castellfollit, on segons la llegenda, Ponç de Cervera havia custodiat la seva muller. Després de la reconciliació, el vescomte Ponç va prestar una col·laboració molt valuosa al comte Ramon Berenguer en la campanya de Miravet.
Gaia es casà el 1160 amb Ramon de Torroja, fill d’Arnau. Ramon de Torroja fou senyor d’aquests termes i quan es va quedar vidu dedicà el nom del castell dels Omells a la seva esposa.
El poble
Fou construït a partir del castell, del qual només en queden algunes restes dels murs i la forma volumètrica de la part alta del poble. Les pedres es van utilitzar per a la construcció de cases, parets i eres. Fou una vila emmurallada, amb portes d’accés cap a Montblanquet, Senán i Vallbona de les Monges. Part de les muralles resten visibles envoltant el poble.
Els carrers van baixant des del castell, seguint els desnivells en forma concèntrica. Aquests carrers són travessats per altres molt costeruts que pugen i baixen. Les cases, en origen medievals, foren refetes en moments de prosperitat del poble, principalment al segle XVIII i finals del segle XIX. Gairebé totes són de pedra ja que aquest material es troba en abundància en tot el terme) i segueixen els tradicionals sistemes constructius. Es pot observar cases amb llindes gravades amb nom i dates, llindes de fusta i arquets de suport, portals adovellats. També es pot observar molts contraforts que ajuden a reforçar els murs en els desnivells. El poble reviu l’aspecte medieval ja que hi ha molts carrerons sense sortida, i portals i escales que comuniquen uns carrers amb els altres.